Per què la força és la millor assegurança als 50

A partir dels trenta-i-pocs, el cos comença a perdre múscul a poc a poc si no se li dona motiu per a conservar-lo. No es nota d'un any per a l'altre. Es nota als deu, quan de sobte costa alçar-se d'una cadira baixa o pujar la compra d'una vegada.

Eixa pèrdua no és només estètica. El múscul és el que sosté les articulacions, el que et frena quan ensopegues i el que fa que una caiguda als setanta siga un ensurt i no una fractura de maluc. I treballa amb l'os: la càrrega que li poses al múscul és també l'estímul que li diu a l'os que es mantinga dens.

La part bona, i és una part molt bona, és que el múscul respon a qualsevol edat. Hi ha estudis fets amb persones de més de huitanta anys que guanyen força entrenant. No es recupera el dels vint, però es recupera moltíssim més del que la gent imagina.

I no cal alçar molt. Cal alçar amb regularitat, alguna cosa que supose un esforç de veritat per a tu, dues o tres vegades per setmana. Amb el pes del propi cos ben fet ja es comença; les manuelles vénen després.

El que sí que importa és la tècnica, sobretot al principi i sobretot si hi ha algun genoll o alguna esquena amb historial. Per això es comença acompanyada i amb càrregues menudes: no per prudència excessiva, sinó perquè fer-ho bé des del primer dia és el que permet seguir fent-ho d'ací a vint anys.