Em fa mal l'esquena, puc entrenar?

És el que més vegades sentim a la porta: «m'encantaria, però amb la meua esquena…». I és comprensible, perquè durant anys es va dir que amb mal d'esquena calia guardar repòs.

Hui se sap que, en la majoria dels dolors lumbars corrents —eixos que no vénen d'un colp ni d'una lesió concreta—, el repòs prolongat empitjora les coses. El múscul que sosté la columna es debilita, la zona es torna més rígida i el següent episodi arriba abans i més fort. Moure's, amb cap, és de les coses que millor funcionen.

Això no vol dir entrenar com si res. Vol dir tres coses concretes.

La primera: digues-ho a la teua entrenadora el primer dia. On et fa mal, des de quan, quins moviments el desperten. Amb això s'adapta la sessió des del minut u en compte de descobrir-ho a la tercera setmana.

La segona: es comença pel control, no pel pes. Aprendre a moure el maluc sense arrossegar l'esquena, a activar l'abdomen profund, a alçar del terra sense doblegar-se com una granera. El Pilates treballa exactament això, i per això és on solen començar les qui vénen amb l'esquena tocada.

La tercera: la força no és l'enemiga. Al contrari. Una esquena que aguanta és una esquena amb múscul al voltant, i eixe múscul cal construir-lo. S'hi arriba, però s'hi arriba en ordre.

I els senyals per a no anar al gimnàs sinó al metge: dolor que baixa per la cama fins al peu, formigueig o pèrdua de força en un peu, dolor que no cedix estirada ni de nit, o que apareix després d'una caiguda. I si a més hi ha febre o problemes per a controlar el pipí, això és urgències, no una classe de Pilates.

Açò és informació general, no un diagnòstic. Si arrossegues alguna cosa des de fa temps o estàs en tractament, porta l'informe del teu fisioterapeuta i treballem sobre el que t'haja dit.