Els primers resultats no es veuen a l'espill

Quasi tothom comença a entrenar mirant-se a l'espill, i quasi tothom es desanima pel mateix: per mirar-se a l'espill. Les primeres setmanes el reflex no canvia gran cosa, i si eixa és l'única vara de mesurar, s'abandona abans d'arribar al bo.

El que sí que canvia, i prou prompte, és una altra cosa. A les dues o tres setmanes es dorm millor. Al mes es pugen les escales de casa sense arribar dalt esbufegant. Un poc després t'alces del sofà o agafes un xiquet en braços sense eixe mig segon de pensar «a vore com ho faig, això».

No són consols. És literalment el primer que millora, perquè el cos aprén a coordinar-se i a fer servir la força que ja té abans de fabricar múscul nou. Per això les primeres setmanes es progressa tan ràpid en els exercicis i tan poc en la bàscula.

I hi ha una raó molt pràctica per a fixar-s'hi: són els senyals que apareixen prompte, i són els que sostenen l'hàbit fins que arriben els altres. Qui aguanta els tres primers mesos quasi mai ho deixa.

Si vols mesurar alguna cosa, mesura això. Quant dorms. Quantes vegades puges caminant. Quant pes mous hui comparat amb el primer dia. L'espill arriba, però arriba l'últim.